Gymnosporangium, fongs dels nostres boscos

   A la vall del Madriu, vora els 1200 metres d’alçada, el bosc és mixt, una barreja de coníferes i caducifolis. Un dels arbres característics d’aquest indret es el Sorbus aucuparia (Moixera de Guilla), una rosàcia (família Rosaceae) de fulles compostes que a la tardor es cobreix de grapes de fruits rogencs semblats a minúscules pometes (el pomer també es una rosàcia) que alimenten la fauna local. 

   Fa uns dies, observant diversos exemplars en aquest lloc, cridaven l’atenció la multitud de taques rogenques disposades sobre l’anvers de les fulles. En donar la volta a les fulles, a cada taca corresponia una excrescència ataronjada guarnida de diverses estructures cilíndriques, com si de minúscules cornamentes es tractés. Buscant informació vaig anar a parar en un llistat d’especies del genere Gymnosporangium on podíem llegir en una d’elles el nom cornutum, que donava a entendre la presencia de les citades estructures cilíndriques.

 

Gymnosporangium cornutum, anvers d'una fulla de Sorbus aucuparia


 Anvers d’una fulla de Sorbus aucuparia afectat

 

Estructures tubulars del fong Gymnosporangium al revers d'una fulla de Sorbus aucuparia


 
Revers d’una fulla de Sorbus aucuparia afectat

  

Gymnosporangium desenvolupant-se sobre un fruit de Sorbus aucuparia


 Gymnosporangium desenvolupant-se sobre un fruit de Sorbus aucuparia

 

Telis del fong creixent sobre una branca de Juniperus (Foto de Carlos Cortés, extreta de www.fpiei.es)

  

   Es tracta d’un fong del gènere Gymnosporangium, tractant-se possiblement de l’especie Gymnosporangium cornutum o G. clavariaeforme. Aquests fongs formen part del grup dels rovells (royas en castellà). Presenten diferents modes de reproducció. Dues formes sobre un hoste i dues formes més sobre l´altre.

   En la documentació consultada no em va quedar completament clara la diferenciació entre les dues espècies. Si hem de fer cas del fet  que G. clavariaeforme infecta a més a més dels folíols de les fulles, els fruits i els pecíols, llavors aquesta seria l’especie observada, encara que també podria ser un tret comú a les dues especies o bé podrien coexistir ambdues en un mateix biòtop.

   El cicle vital d’aquestes especies comporta una alternança entre dos hostes de diferent grup: un Juniperus i un Sorbus, que infecta en moments diferents. A finals de primavera i estiu, si la temperatura i humitat és adequada, les espores del fong portades pel vent causen l’aparició de taques rogenques (rovell) sobre les fulles del seu hoste secundari, el Sorbus, tal com veiem en la primera imatge. En alguns casos pot arribar a provocar la caiguda prematura de les fulles, donant a l’arbre l’aspecte ataronjat que tindria a la tardor. Al revers de la fulla, cada taca correspon a les estructures (ecidis) que observem a la segona imatge.

   Les espores (ecidiospores) que es produiran en aquests tubs no poden tornar a infectar el Sorbus i seran transportades per vectors com el vent fins al seu hoste primari, un Juniperus. Llavors, durant la tardor, el fong infectarà les branques on es generaran malformacions (engruiximents a les branques). El miceli del fong quedarà a partir d’aquest moment de forma perenne dintre del teixit de la branca. Si les primaveres següents son humides, es generaran els telis, estructures còniques ataronjades d’aspecte gelatinós, donant lloc a noves espores (basidiòspores), incapaces de reinfectar el Juniperus, que s’alliberaran al vent en desagregar-se el teli. Es tancarà el cicle amb aquestes espores tornant a infectar el Sorbus si les condicions climatològiques son adequades. Sobre les agalles formades a les branques, a part dels telis, també apareix un segon tipus de cossos de fructificació visibles sota la lupa.

  Tal com s’ha comentat, els danys produïts en l’hoste primari son deformacions a les branques amb pèrdua d’acícules i assecat dels extrems d’aquestes branques. En l’hoste secundari, el Sorbus en aquest cas, produeix clorosi i en conseqüencia una disminució de la fructificació, a part de la malformació dels propis fruits en alguns casos observats. Per tant, una infecció severa en un alt percentatge de Sorbus podria tenir repercussió sobre la fauna local en disminuir els recursos disponibles en temps fred.

 


Enllaços:

scf.rncan.gc.ca, imatge de les estructures de resistència sobre el Juniperus, sinònims del fong a indexfungorum.org, sistemàtica a cybertruffle.org.uk, cicle vital a answers.com, ppath.cas.psu.edu (pdf)

Mes informació: herbari virtual de malalties forestals a l’ETSEA (UdL), i en italià dades tècniques a  funghi-bormio.it.


Bibliografia:

Sanidad Forestal, Ministeri de Medi Ambient

 

[@more@]



Quant a albertruzafa

Estudio enginyeria forestal a Lleida. Hi passo molt bones estones. També vaig sovint a casa, a Andorra.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Gymnosporangium, fongs dels nostres boscos

  1. No se´si ho heu llegit, però l’accés incontrolat de motoristes practicant trial i enduro a la vall del Madriu, Patrimoni de la Humanitat, està malmetent totes aquestes espècies. Vergonyós!

  2. Albert diu:

    Precisament el dia que vaig pendre aquestes fotos va passar un tio amb una moto de trial a tota llet, i obviament per l’empedrat antic, que està prohibit pel reglament comunal.

Els comentaris estan tancats.