Varietats autòctones

   Ja fa un temps, durant una sortida d’edafologia als Monegros, vam estar parlant de la importància de conservar les espècies autòctones, en aquest cas es tractava de gramínies per produir cereals i farratge. No solament es tracta de riquesa de genotips, de conservar varietats resistents a malalties locals així com al seu clima, productives en l’hàbitat local. Un aspecte important estaria en relació amb els vegetals modificats genèticament (vegetals OGM). Aquests són propietat de l’empresa que en té la patent, així que els agricultors que vulguin cultivar-ne han de comprar les llavors cada any pagant-ne uns drets deguts a la patent. M’ha fet pensar en això un interessant article en francès a la web www.jp-petit.com

   Actualment, es perden especies autòctones a causa de la despoblació i l’abandó de camps, com varem veure aquell dia als Monegres, a l’Aragó. No crec que hi hagi gaires universitats i/o laboratoris que es dediquin a conservar aquestes espècies. En tot cas, si s’aconseguís que els agricultors depenguessin dels OGM, un cop eliminades les varietats autòctones i en un mercat on nomès s’ofertes llavor de producte patentat, s’aconseguiria el control sobre l’agricultura per part de grups reduits. És un problema molt greu.

[@more@]



1 comentari

Armes i Africa

   Acabo de llegir aquest article sobre el fet que deixar de vendre armes als països africans aportaria més solucions que campanyes com ara concerts contra la fam que només aporten una ajuda temporal amb el perill de desvirtuar el problema.

   Cada dia estic més impressionat per la valentia d’algunes persones com en Dennis McNamara, que ocupa un càrrec a la ONU, i diu les coses pel seu nom. Encara m’impressiona més en Joan Ziegler, alt càrrec de la ONU, en la seva denuncia de l’espoli que pateixen els països del tercer món a mans de les multinacionals occidentals.

   De fet, no se pas a quin nivell proposa en McNamara aquest alto a la venda d’armes a Africa, no se pas com es controlaria. Esta clar que si occident hi estigues disposat, països com la Xina prendrien el relleu automàticament. Això per no parlar de les vendes al mercat negre, que de fet son una bona part de les vendes actuals.

   Segueixo pensant que l’alleujament de la deuda externa, que no es pot defensar per cap banda, així com un apadrinament, no colonialisme ni cap "caritat" militar dels Estat-Units per l’estil, seria de gran ajuda. En cas de poder fer-ne un bon control, cosa dubtosa, crec que el que proposa aquest home es interessant. Que en penseu?

[@more@]



Comentaris tancats a Armes i Africa

Enginyers sense fronteres

   Bon dia, us passo un enllaç a enginyers sense fronteres, una associació que aporta solucions a llarg terme a carències de països pobres, com per exemple projectes relacionats amb l'aigua, el sanejament, l'energia, etc. Hi podem trobar informació per exemple sobre un fenomen escandalós: la privatització de l'aigua del tercer mon a mans dels que més tenen.

catalunya.isf.es

http://catalunya.ingenieriasinfronteras.org/campanya_aigua/

[@more@]



2s comentaris

Cuina

Aquests darrers anys, be deixem-ho en aquests darrers any i mig, he estat ampliant els meus coneixements de cuina des del típic se fer un entrepà fins a un nivell mínimament acceptable. La vida d'estudiant te moltes coses interessants i crec que aquesta es una d'elles. No se si tindria gaire èxit posar una secció sobre experiències culinàries però segur que així tindria els coneixements adquirits en format electrònic i a mes, tampoc perdria audiència, ja que primer hauria de tenir-ne 😛

L'altre dia vaig fer un plat típic: pasta i intento innovar en qüestions de salses, encara que de ben segur la innovació es a nivell personal, no crec que estigui inventant res, en tot cas a mi em satisfà bastant.

Vaig provar amb tomàquet i oli d'oliva verge (això en teoria, no coneixia les olives) junt amb pèsols de pot i xampinyons de mateix origen, un troç d'all i a fer xup xup una estona. Desprès vaig afegir formatge fins que es va fondre i vaig col.locar sobre la pasta, va quedar realment vistós i a mes saborós.

Espero anar progressant en aquest sentit i així, si no acabo traient-me la carrera, almenys hauré après a fer de xef casolà.

 

[@more@]

1 comentari

Knoppix

   Ara ja fa un parell de mesos va sortir la versió 4.0 del Knoppix, una versió Linux Debian que funciona simplement col.locant el cd on el tenim grabat a l'ordinador i reiniciant-lo.

   Aquest sistema operatiu ocupa doncs el tamany d'un cd i aporta nombroses aplicacions. Es capaç de detectar una quantitat increïble de maquinari en carregar-se, utilitzant solament la memòria ram del sistema així com fitxers temporals a disc que desapareixen en apagar. També podem grabar els canvis que haguem introduït al sistema si això ho volem i fins hi tot instalar-lo a disc dur.

   El podem utilitzar com a eina de rescat, per provar el sistema Linux, així com altres aplicacions accessibles des del cd.

Es pot descarregar per exemple de la seva pàgina knoppix.org

També hi ha una versió anomenada Catix

 

[@more@]

Comentaris tancats a Knoppix

Ostres, que surt en portada!

   Si arribo a saber que això sortia a primera plana potser hagués mirat d’escriure quelcom d’interessant. En tot cas es curiosa aquesta mena de febre publicacionista que li agafa a un quan es troba amb un nou medi on expressar les coses que li ballen pel cap. Potser es com un nou joguet, qui sap, temps al temps…

   El més interessant que he trobat de moment en quan a publicar quatre coses personals, o no tant personals, és el fet de poder, ràpidament, relativitzar la feina feta. Potser em sembla que hagi fet força coses, començo a escriure i, au, ja no queda res que sembli digne de menció. Potser cal fer memòria, potser cal pencar mes…

   Només deixar un enllaç prou interessant en.wikipedia.org/wiki/Junk_DNA, a veure si un dia llegeixo aquell gran títol com és El gen egoista, sembla que promet.

 

[@more@]

1 comentari